Quin privilegi poder escollir on i quan viatjo.
Què passaria si aquest viatge no fos escollit, si hagués de viatjar per sobreviure?
Ah, no, que llavors deixaria de viatjar per fugir i deixaria de ser viatgera per ser refugiada o migrant.
Aquest cap de setmana he estat a Madrid i volia escriure sobre un parell de coses de la ciutat, però les ciutats poden esperar. Això, no.
Que Europa fa segles que es mira al melic, no és gens nou. Tampoc ho és que sembla haver adoptat la frase del Lazarillo ‘ande yo caliente, ríase la gente’. Però és que no podem seguir mirant cap a una altra banda quan alguna cosa tan alarmant està succeint a tantes persones, tan a prop.
A aquestes alçades, tot(e)s hem llegit o escoltat sobre la situació de les persones refugiades però, hem reaccionat d’alguna manera?
Avui no aportaré res de nou, hi ha moltes persones, plataformes ciutadanes i organitzacions treballant a peu del canó i fent incidència perquè ens assabentem del que està ocorrent i que sapiguem que sí podem fer alguna cosa per canviar el que està succeint.
Avui faré d’altaveu.
Segur que n’hi ha molts més i molt bons, però avui comparteixo algunes iniciatives i recursos perquè aparquem les excuses, sapiguem alguns canals on buscar información sense biaixos, mirem de cara el que està passant i reaccionem.
Més de 5000 persones mortes al Mediterrani durant el 2016 són un motiu més que suficient.
Stop Mare Mortum és una plataforma ciutadana que, a través de la sensibilització i la incidència política, té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries. Confiança 100%.
Aquesta setmana ha arrancat la campanya de comunicació Casa Nostra Casa Vostra, amb un manifest que crida a les institucions catalanes a reaccionar davant la inacció del govern central en la “crisi migratòria” de la Mediterrània i que anima les persones a mobilitzar-se davant aquesta situació.
La Comunitat EKO és a Grècia, a primera línia, als camps de persones refugiades. Fan diferents activitats per fer més fàcil la vida allà. Una feina molt important… que no seria necessària si els estats obrissin fronteres i, com a mínim, complissin amb les “quotes assignades” per països (sempre m’ha esgarrifat això d’establir quotes de persones per a la seva distribució, com si fóssim mercaderies).
Encara em costa situar-me i seguir tot el que està succeint, però tinc clar que prefereixo passar molta estona cercant mitjans crítics i compromesos, que seguir el “mass media” (literalment, els “mitjans de masses”, concepte nascut als Estats Units per arribar a la “massa” de persones i distreure-les, evitant que pensin i que reclamin més del compte).
Espero que el recull d’articles sobre la situació de sobre les persones refugiades d’Hemisfèria.cat, Revista5W i La Directa, i el programa de Jordi Évole Astral, ens ajudin a qüestionar-nos coses, comprendre, fer-nos preguntes, cercar i construir respostes i compromisos.
El dia 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans. No perdo l’esperança que la Declaració Universal dels Drets Humans, signada l’any 1948, esdevingui el full de ruta que els governs segueixin per a reconèixer que “la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món”.
Utopia? No ho sé però, com deia Galeano, per això serveix la utopia, per seguir caminant.
Buscant un document al meu calaix de sastre digital, vaig trobar un article que vaig escriure a principis de 2012: “Derechos Humanos y Gobernanza: Tres retos actuales de la democracia en el Estado español y a escala global”. Vaig rellegir-lo i, per desgràcia, crec que la situació dels drets humans i l’acció del govern espanyol ha empitjorat…descaradament.
Massa sovint em fa por saber més i ser conscient d’algunes realitats perquè sé que és un viatge de no retorn: un cop les coneixes, no pots ignorar-les. Però, tot i que el viatge s’assembla més a una muntanya russa que a un passeig en gòndola, val la pena. Jo no torno enrere.
Seguim apujant el volum de l’altaveu? Potser aquest post pot iniciar un recull d’iniciatives que treballin per al canvi polític i la millora de la qualitat de vida de les persones refugiades…
En coneixes cap? M’encantarà que les comparteixis.
